ORTEGA GALACHO, Juan A. (2022). Índice WBGT: revisió del mètode [RE13277] - INVASSAT

ORTEGA GALACHO, Juan A. Índice WBGT: revisión del mètodo [en línea]. Burjassot: INVASSAT, 2022. 16 p.[Consulta: 30.03.2022]. (EE01-220101).

L'objectiu d'aquest apunt tècnic és revisar i actualitzar la informació disponible sobre l'índex WBGT per a l'avaluació del risc d'estrés tèrmic, tenint en compte la ratificació el 2017 de la norma UNE-EN ISO 7243:2017. A més, amb la finalitat de facilitar l'avaluació del risc d'estrés tèrmic, s'ha inclòs un apartat amb criteris per a la seua identificació. És procedent advertir el lector que el caràcter d’aquest apunt tècnic és purament il·lustratiu i no exhaustiu. L'estrés tèrmic es defineix com la càrrega neta de calor a què està exposada una persona com a resultat de la seua activitat laboral en un ambient concret. Per tant, depén tant de les condicions ambientals com de l'activitat que es realitze i la roba utilitzada durant el treball. El risc d'estrés tèrmic és present en la pràctica totalitat dels sectors d'activitat, des de l'agricultura a l'hostaleria, passant pel transport, la construcció o la indústria. Si bé algunes actuacions de comprovació de les administracions públiques amb competències en prevenció de riscos laborals (PÉREZ LÓPEZ & HERNÁNDEZ COLLADOS, 2012) mostren que hi ha deficiències importants quant a l'avaluació del risc d'estrés tèrmic, sí que es pot afirmar que, en aquelles situacions en les quals s'ha avaluat el risc, el mètode triat ha sigut majoritàriament l'índex WBGT. Tenint en compte aquestes circumstàncies, s'ha concebut aquest apunt tècnic per facilitar una correcta aplicació del mètode, així com incloure nous conceptes introduïts per la norma vigent (UNE EN 7243:2017), no previstos en la norma anterior (UNE EN 27243:1995).