MARTINEZ RUBIO, David (2009). Violencia psicologica en el trabajo : metodos de evaluacion y variables sociodemograficas relevantes - INVASSAT

MARTÍNEZ RUBIO, David. Violencia psicológica en el trabajo : métodos de evaluación y variables sociodemográficas relevantes. Tesi doctoral dirigida per María José Báguena Puigcerver i María Ángeles Beleña Mateo. Valencia: Universitat de València, 2009. 200 p. [Consulta 03.11.2014].

En esta Tesis Doctoral se analiza la presencia de acoso psicológico (mobbing), acoso sexual (sexual harrasment) y burnout en una muestra de 1730 trabajadores de la Comunidad Valenciana. En la investigación se han empleado métodos diferentes en la evaluación de la violencia y del burnout. Se contrastan los resultados obtenidos con los diferentes métodos a la vez que se ponen en relación con una serie de características sociolaborales de interés tales como el tamaño de la empresa, la edad, el tipo de empresa, el género del acosador y el género de la víctima o el estatus ocupado en la escala laboral por el agresor. Los resultados muestran que el tipo de empresa (pública versus privada) y el género de la víctima (hombre versus mujer) no se relacionan con la mayor o menor presencia de acoso psicológico, mientras que la edad y el tamaño de la empresa (grande versus pequeña) de los trabajadores que informan de haber sido víctimas de acoso si que se relacionan, de esta forma, hallamos mayor tasa de acosados en el grupo de personas mayores y en las empresas más pequeñas. En cuanto al estatus ocupado por el agresor, éste siempre ocupa una posición jerárquica superior en la escala laboral y cuando no tenemos en cuenta el género de la víctima los hombres aparecen como los principales agresores. Por lo que se refiere al acoso sexual y las variables sociolaborales, no hemos encontramos diferencias en cuanto al tipo de empresa, la edad, ni en el tamaño de la empresa en el que trabajan las víctimas, pero sí en el género de las víctimas, así, las mujeres informan haber sido víctimas de acoso sexual en mayor medida que los hombres. Estos resultados (mayor acoso sexual en mujeres que en hombres), los encontramos tanto en las empresas privadas como públicas, en el grupo de mayores y en las empresas grandes. Cuando nos referimos al estatus del perpetrador y el género de la víctima los hombres son acosados por personas que ocupan una posición similar a la suya en la jerarquía laboral mientras que cuando la víctima es una mujer el acoso proviene la mayoría de las veces de personas que ocupan una posición jerárquica superior. Finalmente las mujeres son acosadas principalmente por hombres y los hombres por mujeres. Respecto al burnout, los resultados muestran al igual que sucedía con el acoso psicológico, que el tipo de empresa y el género de la víctima no se relacionan con la mayor o menor presencia de burnout, ocurre por igual en los dos tipos de empresa y tanto en hombres como en mujeres. Por lo que se refiere a la edad y el tamaño de la empresa en la que trabaja la víctima, las personas mayores informan haber experimentado más desgaste profesional y encontramos mayor presencia de este síndrome en las empresas pequeñas.

En esta Tesi Doctoral s'analitza la presència d'acaçament psicològic (mobbing), acaçament sexual (sexual harrasment) i burnout en una mostra de 1730 treballadors de la Comunitat Valenciana. En la investigació s'han empleat mètodes diferents en l'avaluació de la violència i del burnout. Es contrasten els resultats obtinguts amb els diferents mètodes al mateix temps que es posen en relació amb una sèrie de característiques sociolaborals d'interés com ara la grandària de l'empresa, l'edat, el tipus d'empresa, el gènere de l'acaçador i el gènere de la víctima o l'estatus ocupat en l'escala laboral per l'agressor. Els resultats mostren que el tipus d'empresa (pública versus privada) i el gènere de la víctima (home versus dona) no es relacionen amb la major o menor presència d'acaçament psicològic, mentres que l'edat i la grandària de l'empresa (gran versus xicoteta) dels treballadors que informen d'haver sigut víctimes d'acaçament si que es relacionen, d'esta manera, trobem major taxa d'assetjats en el grup de persones majors i en les empreses més xicotetes. Quant a l'estatus ocupat per l'agressor, este sempre ocupa una posició jeràrquica superior en l'escala laboral i quan no tenim en compte el gènere de la víctima els hòmens apareixen com els principals agressors. Pel que es referix a l'acaçament sexual i les variables sociolaborals, no hem trobem diferències quant al tipus d'empresa, l'edat, ni en la grandària de l'empresa en què treballen les víctimes, però sí en el gènere de les víctimes, així, les dones informen haver sigut víctimes d'acaçament sexual en major grau que els hòmens. Estos resultats (major acaçament sexual en dones que en hòmens), els trobem tant en les empreses privades com a públiques, en el grup de majors i en les empreses grans. Quan ens referim a l'estatus del perpetrador i el gènere de la víctima els hòmens són assetjats per persones que ocupen una posició semblant a la seua en la jerarquia laboral mentres que quan la víctima és una dona l'acaçament prové la majoria de les vegades de persones que ocupen una posició jeràrquica superior. Finalment les dones són assetjades principalment per hòmens i els hòmens per dones. Respecte al burnout, els resultats mostren igual que succeïa amb l'acaçament psicològic, que el tipus d'empresa i el gènere de la víctima no es relacionen amb la major o menor presència de burnout, ocorre per igual en els dos tipus d'empresa i tant en hòmens com en dones. Pel que es referix a l'edat i la grandària de l'empresa en què treballa la víctima, les persones majors informen haver experimentat més desgast professional i trobem major presència d'esta síndrome en les empreses xicotetes.