LUNAU, T. (2020); WAHRENDORF, M.; DRAGANO, N.; SIEGRIST, J.; VAN DER WEL, K.A.; RIGÓ, M. Associations between change in labour market policies and work stressors : a comparative longitudinal survey data analysis from 27 European countries - INVASSAT

LUNAU, T.; WAHRENDORF, M.; DRAGANO, N.; SIEGRIST, J.; VAN DER WEL, K.A.; RIGÓ, M. Associations between change in labour market policies and work stressors : a comparative longitudinal survey data analysis from 27 European countries. BMC Public Health [en línea]. 2020. 20:1377. [Consulta: 14.09.2020]. ISSN: 1471-2458. DOI: 10.1186/s12889-020-09364-3

 

Antecedentes: muchos estudios han demostrado que los factores de estrés laboral tienen un impacto negativo en la salud. Por lo tanto, es importante comprender cómo se pueden reducir los factores de estrés laboral. Estudios recientes han demostrado que los empleados en países con grandes inversiones en políticas laborales informan con menos frecuencia de exposición a factores de estrés laboral. Si bien estos estudios son indicativos de una influencia política en los factores de estrés laboral, se basan en análisis transversales entre países donde los supuestos causales son problemáticos. El objetivo de este estudio es ampliar la evidencia existente probando longitudinalmente si los cambios en las políticas del mercado laboral están relacionados con cambios en los factores de estrés laboral. Conclusiones: El estudio amplía el conocimiento actual con información longitudinal al mostrar que un aumento en las políticas activas se asocia con un aumento en las recompensas y una disminución del desequilibrio esfuerzo-recompensa. Estos análisis longitudinales pueden apoyar una interpretación causal. Los hallazgos de este estudio tienen importantes implicaciones políticas. Nuestro principal resultado sugiere que las inversiones en políticas activas en el mercado laboral pueden conducir a mejores condiciones laborales.

 

Antecedents: molts estudis han demostrat que els factors d'estrés laboral tenen un impacte negatiu en la salut. Per tant, és important comprendre com es poden reduir els factors d'estrés laboral. Estudis recents han demostrat que els empleats en països amb grans inversions en polítiques laborals informen amb menys freqüència d'exposició a factors d'estrés laboral. Si bé aquests estudis són indicatius d'una influència política en els factors d'estrés laboral, es basen en anàlisis transversals entre països on els supòsits causals són problemàtics. L'objectiu d'aquest estudi és ampliar l'evidència existent provant longitudinalment si els canvis en les polítiques del mercat laboral estan relacionats amb canvis en els factors d'estrés laboral. Conclusions: L'estudi amplia el coneixement actual amb informació longitudinal en mostrar que un augment en les polítiques actives s'associa amb un augment en les recompenses i una disminució del desequilibri esforç-recompensa. Aquestes anàlisis longitudinals poden donar suport a una interpretació causal. Les troballes d'aquest estudi tenen importants implicacions polítiques. El nostre principal resultat suggereix que les inversions en polítiques actives en el mercat laboral poden conduir a millors condicions laborals.

 

Background: Many studies have shown that work stressors have a negative impact on health. It is therefore important to gain an understanding of how work stressors can be reduced. Recent studies have shown that employees in countries with high investments into labour market policies less often report exposure to work stressors. Although these studies are indicative of an influence of the political level on work stressors, they are based on cross-sectional cross-country analyses where causal assumptions are problematic. The aim of this study is to extend the existing evidence by longitudinally testing whether changes in labour market policies are related to changes in work stressors. Methods: We used comparative longitudinal survey data from the European Working Conditions Survey (27 countries; for the years 2005, 2010, 2015). The measurement of work stressors is based on two established work stress models: effort-reward imbalance (ERI) and job demand-control (job strain). To measure labour market policies, we used information on active (ALMP) and passive labour market policies (PLMP). After excluding persons with missing data, 64,659 participants were eligible for the ERI and 67,114 for job strain analyses. Estimation results are provided by three-way multilevel models (individuals, country-years, country), which allow us to estimate longitudinal and cross-country macro-effects. Results: An increase in ALMP leads to a decrease of ERI. The analyses for the subcomponents ‘effort' and ‘reward' showed that mainly the ‘reward' component is positively associated with ALMP. The association between ALMP and ‘reward' shows that an increase in ALMP investments is related to an increase in rewards. Yet, no significant longitudinal associations between ALMP and job strain, and between PLMP and the work stressors, were observed. Conclusions: The study extends the current knowledge with longitudinal information by showing that an increase in ALMP is associated with an increase in rewards and a decrease of ERI. These longitudinal analyses may support a causal interpretation. The findings of this study have important policy implications. Our main result suggests that investments into ALMP can lead to better working conditions.