Telèfon

Memòria prevencionista

Resultats - Biblioteca Digital de PRL

Ves enrere COLOMA VERA, Romulo Raul (2012). Analisis psicosocial y organizacional de los trabajadores de instituciones penitenciarias

COLOMA VERA, Romulo Raul (2012). Analisis psicosocial y organizacional de los trabajadores de instituciones penitenciarias

COLOMA VERA, Rómulo Raúl. Análisis psicosocial y organizacional de los trabajadores de instituciones penitenciarias. [online] Tesis doctoral, dirigida por Miguel Clemente Díaz y Adela Reig Botella. A Coruña: Universidade da Coruña, 2012. 339 p. [Consulta 24.10.2014].

La presente investigación aborda la salud laboral de los trabajadores penitenciarios. Para tratar tal cuestión, en primer lugar se revisa la literatura existente sobre el tema, para lo cual se divide la exposición de dicha revisión teórica en función de grandes bloques: el concepto, historia y áreas principales que comprende la Psicología Jurídica, con un énfasis fundamental en una de las áreas, la Psicología Penitenciaria, de especial importancia en este estudio. En segundo lugar, se aborda el estudio de las principales variables psicosociales y organizacionales relacionadas con el estudio de la salud laboral, con un especial énfasis en el estrés, en el fenómeno de burnout o estar quemado por el trabajo, así como también de la satisfacción laboral, ya que serán las variables que con posterioridad se emplearán en el estudio empírico. Y por último, dado que el estudio se realiza con trabajadores peruanos, se aborda la situación penitenciaria del Perú, la estructura organizacional del órgano encargado de la administración penitenciaria en el citado país (el Instituto Nacional Penitenciario, INPE), y se destacan las principales estadísticas sobre la criminalidad existente en el país. Tras dicha revisión teórica, se plantea el problema de esta investigación, que pretende estudiar la salud laboral de los trabajadores de instituciones penitenciarias en el Perú. Dentro de este objetivo general, específicamente se han seleccionado algunas áreas en las que se presume que dicha salud laboral puede estar más afectada, como es el burn-out, la satisfacción que experimenten dichos trabajadores en su puesto de trabajo, el tipo de interacción que implica su trabajo con las relaciones familiares, y hasta qué punto su trabajo les implica una tensión debido a la posible ambigüedad o incluso conflicto de rol. Por otra parte, se pretende determinar si las variables citadas se encuentran afectadas en función del tiempo que lleven trabajando en la institución penitenciaria las personas seleccionadas. Se intentó acceder a la mayor cantidad posible de trabajadores de instituciones penitenciarias, realizándose dicha recogida de información entre Julio de 2011 y Enero de 2012. En dicho periodo temporal se recogieron 547 cuestionarios, lo que supone aproximadamente un 10% de la población de trabajadores. Se trata de una muestra de tipo incidental, no probabilística, y se considera altamente representativa. Se aplicó una batería de pruebas a dicha muestra consistente en un cuestionario sociolaboral creado ad hoc, el Cuestionario Breve de Burnout (CBB) de Moreno, Bustos, Matallana y Miralles, el Cuestionario de interacción trabajo y familia (SWING) de Geurts, el Cuestionario de satisfacción laboral de Chiang, Salazar y Núñez, y la Escala de ambigüedad y conflicto de rol de Rizzo, House y Lirtzman. Los resultados obtenidos permiten verificar cómo algunos instrumentos que inicialmente no habían sido testados en muestras de empleados públicos de instituciones penitenciarias son perfectamente fiables y válidos para ellas. Por otra parte, los resultados obtenidos demuestran que una de las variables citadas, la referente a las cuatro escalas del cuestionario Swing, manifiesta resultados en gran medida dicotómicos, de forma que hay familias que aceptan muy bien el hecho de que un familiar trabaje en una institución penitenciaria, mientras que en otras ocasiones ocurre justo lo contrario. Es preciso señalar también que la variable que más claramente manifiesta una tendencia global en la muestra elegida es la insatisfacción.. No es menos importante que están muy afectados por las consecuencias del síndrome de burnout, y que están experimentando (algunos de ellos) altos niveles de ambigüedad y conflicto de rol. Sin duda el resultado más interesante de este trabajo es el que se refiere a los efectos de lo que podríamos denominar la "prisionización", es decir, cómo afecta el paso del tiempo a la población de trabajadores penitenciarios. Y en todas las variables del estudio se encuentran significaciones al comparar las variaciones en función del tiempo que lleva el trabajador desempeñando su trabajo. A medida que éste lleva más tiempo desempeñando el mismo se observa un mayor deterioro de su salud laboral psicosocial. No quiero terminar sin expresar las limitaciones del estudio, como es que la muestra se componga en general por personal de vigilancia, y la perspectiva de futuro, de forma que se expone la importancia de esta investigación para la propuesta de iniciativas que se ocupen de la salud de los trabajadores de instituciones penitenciarias.

Anàlisi psicosocial i organitzacional dels treballadors d'institucions penitenciàries. La present investigació aborda la salut laboral dels treballadors penitenciaris. Per a tractar tal qüestió, en primer lloc es revisa la literatura existent sobre el tema, per a la qual cosa es divideix l'exposició de la dita revisió teòrica en funció de grans blocs: el concepte, història i àrees principals que comprén la Psicologia Jurídica, amb un èmfasi fonamental en una de les àrees, la Psicologia Penitenciària, d'especial importància en aquest estudi. En segon lloc, s'aborda l'estudi de les principals variables psicosocials i organitzacionals relacionades amb l'estudi de la salut laboral, amb un especial èmfasi en l'estrés, en el fenomen de burnout o estar cremat pel treball, així com també de la satisfacció laboral, ja que seran les variables que amb posterioritat s'empraran en l'estudi empíric. I finalment, atés que l'estudi es realitza amb treballadors peruans, s'aborda la situació penitenciària del Perú, l'estructura organitzacional de l'òrgan encarregat de l'administració penitenciària en l'esmentat país (l'Institut Nacional Penitenciari, INPE), i es destaquen les principals estadístiques sobre la criminalitat existent en el país. Després de la dita revisió teòrica, es planteja el problema d'aquesta investigació, que pretén estudiar la salut laboral dels treballadors d'institucions penitenciàries en el Perú. Dins d'aquest objectiu general, específicament s'han seleccionat algunes àrees en què es presumeix que la dita salut laboral pot estar més afectada, com és el burnout, la satisfacció que experimenten dites treballadores en el seu lloc de treball, el tipus d'interacció que implica el seu treball amb les relacions familiars, i fins a quin punt el seu treball els implica una tensió degut a la possible ambigüitat o fins i tot conflicte de rol. D'altra banda, es pretén determinar si les variables esmentades es troben afectades en funció del temps que porten treballant en la institució penitenciària les persones seleccionades. Es va intentar accedir a la major quantitat possible de treballadors d'institucions penitenciàries, realitzant-se dita arreplegada d'informació entre Juliol del 2011 i gener del 2012. En el dit període temporal es van arreplegar 547 qüestionaris, la qual cosa suposa aproximadament un 10% de la població de treballadors. Es tracta d'una mostra de tipus incidental, no probabilística, i es considera altament representativa. Es va aplicar una bateria de proves a la dita mostra consistent en un qüestionari sociolaboral creat ad hoc, el Qüestionari Breu de Burnout (CBB) de Moreno, Bustos, Matallana i Miralles, el Qüestionari d'interacció treball i família (SWING) de Geurts, el Qüestionari de satisfacció laboral de Chiang, Salazar i Núñez, i l'Escala d'ambigüitat i conflicte de rol de Rizzo, House i Lirtzman. Els resultats obtinguts permeten verificar com alguns instruments que inicialment no havien sigut testats en mostres d'empleats públics d'institucions penitenciàries són perfectament fiables i vàlids per a elles. D'altra banda, els resultats obtinguts demostren que una de les variables esmentades, la referent a les quatre escales del qüestionari Swing, manifesta resultats en gran manera dicotòmics, de manera que hi ha famílies que accepten molt bé el fet que un familiar treballe en una institució penitenciària, mentres que altres vegades ocorre just el contrari. És precís assenyalar també que la variable que més clarament manifesta una tendència global en la mostra triada és la insatisfacció.. No és menys important que estan molt afectats per les conseqüències de la síndrome de burnout, i que estan experimentant (alguns d'ells) alts nivells d'ambigüitat i conflicte de rol. Sens dubte el resultat més interessant d'aquest treball és el que es referix als efectes del pas del temps a la població de treballadors penitenciaris. I en totes les variables de l'estudi es troben significacions en comparar les variacions en funció del temps que porta el treballador exercint el seu treball. A mesura que aquest porta més temps exercint el mateix s'observa un major deteriorament de la seua salut laboral psicosocial. No vull acabar sense expressar les limitacions de l'estudi, com és que la mostra es componga en general per personal de vigilància, i la perspectiva de futur, de manera que s'exposa la importància d'aquesta investigació per a la proposta d'iniciatives que s'ocupen de la salut dels treballadors d'institucions penitenciàries.