Resultados - Biblioteca Digital de PRL

« Atrás

ORTEGA-GALÁN, Ángela María (2020); RUIZ-FERNÁNDEZ, María Dolores; LIROLA MANZANO, María Jesús; RAMOS PICHARDO, Juan Diego; IBÁÑEZ-MASERO, Olivia; CABRERA-TROYA, José; SALINAS-PÉREZ, Virginia et al. Professional Quality of Life and Perceived Stress in Health Professionals before COVID-19 in Spain: Primary and Hospital Care

ORTEGA-GALÁN, Ángela María (2020); RUIZ-FERNÁNDEZ, María Dolores; LIROLA MANZANO, María Jesús; RAMOS PICHARDO, Juan Diego; IBÁÑEZ-MASERO, Olivia; CABRERA-TROYA, José; SALINAS-PÉREZ, Virginia et al. Professional Quality of Life and Perceived Stress in Health Professionals before COVID-19 in Spain: Primary and Hospital Care

ORTEGA-GALÁN, Ángela María; RUIZ-FERNÁNDEZ, María Dolores; LIROLA MANZANO, María Jesús; RAMOS PICHARDO, Juan Diego; IBÁÑEZ-MASERO, Olivia; CABRERA-TROYA, José; SALINAS-PÉREZ, Virginia et al. Professional Quality of Life and Perceived Stress in Health Professionals before COVID-19 in Spain: Primary and Hospital Care. Healthcare [en línea]. Basel (Switzerland): MDPI: 2020. 8, 4. 10 p. [Consulta: 26.11.2020]. ISSN 2227-9032. DOI: 10.3390/healthcare8040484.
 
Este estudio tuvo como objetivo analizar la calidad de vida profesional y el estrés percibido de los profesionales sanitarios ante el COVID-19 en España, en los profesionales de atención primaria y hospitalaria. Se realizó un estudio observacional transversal sobre los profesionales de la salud que trabajaban en los centros de salud durante la crisis de salud provocada por el COVID-19. Se midieron la Calidad de Vida Profesional (ProQoL) y el Estrés Percibido (PSS-14), así como las variables sociodemográficas y laborales a través de un cuestionario en línea. Se realizó un análisis descriptivo y de correlación. Participaron un total de 537 profesionales, tanto de la atención hospitalaria (54,7%) como de la atención primaria (45,3%). Hubo un predominio de Satisfacción por Compasión media, Fatiga por Compasión alta y Burnout medio. Las puntuaciones medias de fatiga por compasión y satisfacción por compasión fueron ligeramente más altas en la atención primaria, mientras que el agotamiento fue mayor en la atención hospitalaria. Cuando los participantes de atención primaria se agruparon por profesión, se encontraron diferencias significativas en relación con el estrés percibido y con las tres subescalas de calidad de vida profesional. En la atención hospitalaria, las diferencias se observaron al comparar la fatiga por compasión y el estrés percibido por género. Además, con respecto al Burnout se realizó por tipo de contrato y turno y en relación al estrés percibido agrupado por sexo, contrato y profesión. La crisis de salud del COVID-19 ha tenido un impacto en la salud mental y la calidad de vida profesional de los profesionales de la salud. Es necesario implementar programas de contingencia a largo plazo destinados a mejorar el bienestar emocional de los profesionales de los servicios de salud.
 
Aquest estudi va tindre com a objectiu analitzar la qualitat de vida professional i l'estrés percebut dels professionals sanitaris davant el COVID-19 a Espanya, en els professionals d'atenció primària i hospitalària. Es va realitzar un estudi observacional transversal sobre els professionals de la salut que treballaven en els centres de salut durant la crisi de salut provocada pel COVID-19. Es van mesurar la Qualitat de Vida Professional (ProQoL) i l'Estrés Percebut (PSS-14), així com les variables sociodemogràfiques i laborals a través d'un qüestionari en línia. Es va realitzar una anàlisi descriptiva i de correlació. Van participar un total de 537 professionals, tant de l'atenció hospitalària (54,7%) com de l'atenció primària (45,3%). Va haver-hi un predomini de Satisfacció per Compassió mitjana, Fatiga per Compassió alta i Burnout mitjà. Les puntuacions mitjanes de fatiga per compassió i satisfacció per compassió van ser lleugerament més altes en l'atenció primària, mentre que l'esgotament va ser major en l'atenció hospitalària. Quan els participants d'atenció primària es van agrupar per professió, es van trobar diferències significatives en relació amb l'estrés percebut i amb les tres subescales de qualitat de vida professional. En l'atenció hospitalària, les diferències es van observar en comparar la fatiga per compassió i l'estrés percebut per gènere. A més, respecte al Burnout es va realitzar per tipus de contracte i torn i en relació a l'estrés percebut agrupat per sexe, contracte i professió. La crisi de salut del COVID-19 ha tingut un impacte en la salut mental i la qualitat de vida professional dels professionals de la salut. És necessari implementar programes de contingència a llarg termini destinats a millorar el benestar emocional dels professionals dels serveis de salut.
 
This study aimed to analyze the professional quality of life and the perceived stress of health professionals before COVID-19 in Spain, in primary and hospital care professionals. A cross-sectional observational study on health professionals working in health centers during the health crisis caused by COVID-19 was conducted. Professional Quality of Life (ProQoL) and Perceived Stress (PSS-14) were measured, along with socio-demographic and labor variables through an online questionnaire. Adescriptive and correlation analysis was performed. Atotal of 537 professionals participated, both in hospital care (54.7%) and in primary care (45.3%). There was a predominance of medium Compassion Satisfaction, high Compassion Fatigue and medium Burnout. Mean scores for compassion fatigue and compassion satisfaction were slightly higher in primary care, while burnout was higher in hospital care. When primary care participants were grouped by profession, significant differences were found in relation to perceived stress and to the three subscales of professional quality of life. In hospital care, the differences were observed when comparing compassion fatigue and perceived stress by gender. In addition, with respect to Burnout it was carried out by type of contract and shift and in relation to perceived stress grouped by sex, contract and profession. The COVID-19 health crisis has had an impact on mental health and the quality of professional life of health professionals. There is a need to implement long-term contingency programs aimed at improving the emotional well-being of health service professionals.
 
[Compartido bajo licencia / Compartit sota llicència CC BY-NC-ND 3.0]
Biblioteca digital de PRL