Teléfono

Memoria prevencionista

Resultados - Biblioteca Digital de PRL

Atrás DE KOCK, Johannes Hendrikus (2021); GRINDLE, Mark; MUNOZ, Sarah-Anne; ELLIS, Liz; POLSON, Rob; O'MALLEY, Christopher M. A rapid review of the impact of COVID-19 on the mental health of healthcare workers: implications for supporting psychological well-being

DE KOCK, Johannes Hendrikus (2021); GRINDLE, Mark; MUNOZ, Sarah-Anne; ELLIS, Liz; POLSON, Rob; O'MALLEY, Christopher M. A rapid review of the impact of COVID-19 on the mental health of healthcare workers: implications for supporting psychological well-being

DE KOCK, Johannes Hendrikus; GRINDLE, Mark; MUNOZ, Sarah-Anne; ELLIS, Liz; POLSON, Rob; O'MALLEY, Christopher M. A rapid review of the impact of COVID-19 on the mental health of healthcare workers: implications for supporting psychological well-being. BMC Public Health [en línea]. 2021, 21. 104. 18 p. [Consulta : 12.02.2021]. ISSN: 1471-2458. DOI: 10.1186/s12889-020-10070-3.
 
Los trabajadores de la salud y la atención social han soportado una pesada carga durante la crisis de COVID-19 y, en el desafío de controlar el virus, han enfrentado directamente sus consecuencias. Apoyar su bienestar psicológico sigue siendo, por tanto, una prioridad. Esta revisión rápida se llevó a cabo para establecer si existen factores de riesgo identificables para los resultados adversos de salud mental entre los trabajadores de la salud y la atención social durante la crisis de COVID-19.  En este artículo se analiza una revisión rápida de la literatura siguiendo las pautas de la OMS y las recomendaciones de la Colaboración Cochrane. Se realizaron búsquedas en 14 bases de datos, ejecutando la búsqueda en dos momentos diferentes. Se incluyeron estudios publicados, observacionales y experimentales que informaron los efectos psicológicos sobre los trabajadores de la salud y la atención social durante la pandemia de COVID-19. La evidencia hasta la fecha sugiere que las enfermeras que están en contacto cercano con pacientes con COVID-19 pueden tener más que ganar con los esfuerzos dirigidos a apoyar el bienestar psicológico. Sin embargo, las inconsistencias en los hallazgos y la falta de datos recopilados fuera de los entornos hospitalarios sugieren que no deberíamos excluir a ningún grupo al abordar el bienestar psicológico en los trabajadores de la salud y la atención social. Si bien las intervenciones psicológicas destinadas a mejorar la resiliencia en el individuo pueden ser beneficiosas, es evidente que para construir una fuerza laboral resiliente, se deben abordar los factores ocupacionales y ambientales. Se recomienda realizar más investigaciones, incluidos los trabajadores de la asistencia social, y el análisis de factores estructurales sociales más amplios.
 
Els treballadors de la salut i l'atenció social han suportat una pesada càrrega durant la crisi de COVID-19 i, en el desafiament de controlar el virus, han enfrontat directament les seues conseqüències. Donar suport al seu benestar psicològic continua sent, per tant, una prioritat. Aquesta revisió ràpida es va dur a terme per a establir si existeixen factors de risc identificables per als resultats adversos de salut mental entre els treballadors de la salut i l'atenció social durant la crisi de COVID-19. En aquest article s'analitza una revisió ràpida de la literatura seguint les pautes de l'OMS i les recomanacions de la Col·laboració Cochrane. Es van realitzar cerques en 14 bases de dades, executant la cerca en dos moments diferents. Es van incloure estudis publicats, observacionals i experimentals que van informar els efectes psicològics sobre els treballadors de la salut i l'atenció social durant la pandèmia de COVID-19. L'evidència fins hui suggereix que les infermeres que estan en contacte pròxim amb pacients amb COVID-19 poden tindre més a guanyar amb els esforços dirigits a donar suport al benestar psicològic. No obstant això, les inconsistències en les troballes i la falta de dades recopilades fora dels entorns hospitalaris suggereixen que no hauríem d'excloure a cap grup en abordar el benestar psicològic en els treballadors de la salut i l'atenció social. Si bé les intervencions psicològiques destinades a millorar la resiliència en l'individu poden ser beneficioses, és evident que per a construir una força laboral resilient, s'han d'abordar els factors ocupacionals i ambientals. Es recomana realitzar més investigacions, inclosos els treballadors de l'assistència social, i l'anàlisi de factors estructurals socials més amplis.
 
Health and social care workers have carried a heavy burden during the COVID-19 crisis and, in the challenge to control the virus, have directly faced its consequences. Supporting their psychological wellbeing continues, therefore, to be a priority. This rapid review was carried out to establish whether there are any identifiable risk factors for adverse mental health outcomes amongst Health and social care workers during the COVID-19 crisis. This article analyzes a rapid review of the literature following guidelines by the WHO and the Cochrane Collaboration's recommendations. We searched across 14 databases, executing the search at two different time points. We included published, observational and experimental studies that reported the psychological effects on Health and social care workers  during the COVID-19 pandemic. The evidence to date suggests that female nurses with close contact with COVID-19 patients may have the most to gain from efforts aimed at supporting psychological well-being. However, inconsistencies in findings and a lack of data collected outside of hospital settings, suggest that we should not exclude any groups when addressing psychological well-being in health and social care workers. Whilst psychological interventions aimed at enhancing resilience in the individual may be of benefit, it is evident that to build a resilient workforce, occupational and environmental factors must be addressed. Further research including social care workers and analysis of wider societal structural factors is recommended.