Teléfono

Memoria prevencionista

Resultados - Biblioteca Digital de PRL

Atrás AGENCIA EUROPEA PARA LA SEGURIDAD Y LA SALUD EN EL TRABAJO (2020). Occupational exoskeletons : wearable robotic devices and preventing work-related musculoskeletal disorders in the workplace of the future

AGENCIA EUROPEA PARA LA SEGURIDAD Y LA SALUD EN EL TRABAJO (2020). Occupational exoskeletons : wearable robotic devices and preventing work-related musculoskeletal disorders in the workplace of the future

AGENCIA EUROPEA PARA LA SEGURIDAD Y LA SALUD EN EL TRABAJO. Occupational exoskeletons : wearable robotic devices and preventing work-related musculoskeletal disorders in the workplace of the future [en línea]. Bilbao: EU-OSHA, 2020, 12 p. [Consulta 06.10.2020]. 
 
Este documento de debate fue desarrollado como parte del acuerdo de colaboración firmado por el Istituto Nazionale per l'Assicurazione contro gli Infortuni sul Lavoro (INAIL) con EU-OSHA relacionado con la prestación de servicios de investigación en el área de prevención de trastornos musculoesqueléticos (TME) y presenta los resultados de un proyecto conjunto INAIL / Instituto Italiano de Tecnología (IIT) sobre exoesqueletos colaborativos. En los últimos años, se han introducido en el lugar de trabajo nuevos dispositivos de asistencia que usa el trabajador, conocidos como exoesqueletos. El creciente interés en los exoesqueletos indica que los dispositivos robóticos portátiles posiblemente representen uno de los próximos cambios en muchos escenarios ocupacionales (por ejemplo, en sectores económicos como la fabricación automotriz y aeroespacial, logística, construcción y agricultura). La idea de apoyar las actividades humanas con automatización y mecanización como robots y dispositivos robóticos no es reciente. Los robots y los dispositivos robóticos, como los exoesqueletos, generalmente realizan o respaldan el desempeño de tareas para mejorar la calidad de vida de los usuarios previstos, independientemente de su edad o capacidad. Con el uso de dispositivos técnicos, como manipuladores externos, que descargan todo o parte del peso a manipular, se puede reducir la carga de trabajo físico de los trabajadores. Sin embargo, en algunas circunstancias, dichos dispositivos y otras medidas técnicas y organizativas para diseñar lugares de trabajo pueden resultar imprácticos o inviables, por lo que se hace necesario considerar el uso de exoesqueletos. De hecho, hay muchos lugares de trabajo que no están vinculados a una ubicación específica (por ejemplo, en logística, construcción, agricultura), donde las medidas de diseño ergonómico no se pueden implementar debido a los requisitos ambientales cambiantes (Schick, 2018). Además, en otros escenarios, el sobreesfuerzo de la musculatura, los levantamientos frecuentes o las posturas incorrectas pueden aumentar el riesgo de sobreesfuerzo físico. En todos estos contextos, los exoesqueletos pueden ofrecer una serie de posibilidades para mejorar las condiciones de trabajo y ayudar a prevenir los trastornos musculoesqueléticos relacionados con el trabajo. En esta perspectiva, este artículo intenta definir el estado del arte de los exoesqueletos ocupacionales e ilustrar qué necesidades deben ser satisfechas y qué requisitos debe poseer esta tipología de exoesqueleto para maximizar los beneficios para el usuario y minimizar los posibles impactos negativos, a través de un humano. proceso de diseño centrado (HCD).
 
Aquest document de debat va ser desenvolupat com a part de l'acord de col·laboració signat pel Istituto Nazionale per l'Assicurazione contro gli Infortuni sul Lavoro (INAIL) amb EU-OSHA relacionat amb la prestació de serveis d'investigació en l'àrea de prevenció de trastorns musculoesqueléticos (TME) i presenta els resultats d'un projecte conjunt INAIL / Institut Italià de Tecnologia (IIT) sobre exoesquelets col·laboratius. En els últims anys, s'han introduït en el lloc de treball nous dispositius d'assistència que usa el treballador, coneguts com a exoesquelets. El creixent interés en els exoesquelets indica que els dispositius robòtics portàtils possiblement representen un dels pròxims canvis en molts escenaris ocupacionals (per exemple, en sectors econòmics com la fabricació automotriu i aeroespacial, logística, construcció i agricultura). La idea de donar suport a les activitats humanes amb automatització i mecanització com a robots i dispositius robòtics no és recent. Els robots i els dispositius robòtics, com els exoesquelets, generalment realitzen o recolzen l'acompliment de tasques per a millorar la qualitat de vida dels usuaris previstos, independentment de la seua edat o capacitat. Amb l'ús de dispositius tècnics, com a manipuladors externs, que descarreguen tot o part del pes a manipular, es pot reduir la càrrega de treball físic dels treballadors. No obstant això, en algunes circumstàncies, aquests dispositius i altres mesures tècniques i organitzatives per a dissenyar llocs de treball poden resultar imprácticos o inviables, per la qual cosa es fa necessari considerar l'ús d'exoesquelets. De fet, hi ha molts llocs de treball que no estan vinculats a una ubicació específica (per exemple, en logística, construcció, agricultura), on les mesures de disseny ergonòmic no es poden implementar a causa dels requisits ambientals canviants (Schick, 2018). A més, en altres escenaris, el sobreesforç de la musculatura, els aixecaments freqüents o les postures incorrectes poden augmentar el risc de sobreesforç físic. En tots aquests contextos, els exoesquelets poden oferir una sèrie de possibilitats per a millorar les condicions de treball i ajudar a previndre els WRMSDS trastorns musculoesquelètics relacionats amb el treball. En aquesta perspectiva, aquest article intenta definir l'estat de l'art dels exoesquelets ocupacionals i il·lustrar quines necessitats han de ser satisfetes i quins requisits ha de posseir aquesta tipologia d'exoesquelet per a maximitzar els beneficis per a l'usuari i minimitzar els possibles impactes negatius, a través d'un humà. procés de disseny centrat (HCD).
 
This discussion paper was developed as part of the collaboration agreement signed by the Istituto Nazionale per l'Assicurazione contro gli Infortuni sul Lavoro (INAIL) with EU-OSHA related to the provision of research services in the area of musculoskeletal disorder (MSD) prevention, and presents results of a joint INAIL/Italian Institute of Technology (IIT) project on collaborative exoskeletons. In recent years, new assistive devices worn by the worker, known as exoskeletons, have been introduced in the workplace. The growing interest in exoskeletons indicates that wearable robotic devices will possibly represent one of the next changes in many occupational scenarios (e.g. in economic sectors such as automotive and aerospace manufacturing, logistics, construction and agriculture). The idea of supporting human activities with automation and mechanisation such as robots and robotic devices is not recent. Robots and robotic devices, such as exoskeletons, typically perform or support the performance of tasks to improve the quality of life of intended users, irrespective of age or capability. With the use of technical devices, such as external manipulators, which unload all or part of the weight to be handled, the physical workload on workers can be reduced. Nevertheless in some circumstances, such devices and other technical and organisational measures to design workplaces can be impractical or infeasible, and therefore it becomes necessary to consider the use of exoskeletons. As a matter of fact, there are many workplaces that are not tied to a specific location (e.g. in logistics, construction, agriculture), where ergonomic design measures cannot be implemented because of the changing environmental requirements (Schick, 2018). Furthermore, in other scenarios overexertion of the musculature, frequent lifting or incorrect postures can increase the risk of physical overstrain. In all these contexts, exoskeletons may offer a number of possibilities to improve working conditions and help prevent WRMSDS (work related musculoskeletal disorders). In this perspective, this article tries to define the state of the art of occupational exoskeletons and to illustrate what needs must be met and what requirements this typology of exoskeleton must possess in order to maximise the user benefits and minimise potential negative impacts, through a human centred design (HCD) process.