ROS LIARTE, Aránzazu (2013). Control ambiental de la exposición a contaminantes químicos : exposición a formaldehído - INVASSAT
Ves enrere ROS LIARTE, Aránzazu (2013). Control ambiental de la exposición a contaminantes químicos : exposición a formaldehído
ROS LIARTE, Aránzazu (2013). Control ambiental de la exposición a contaminantes químicos : exposición a formaldehído
ROS LIARTE, Aránzazu. Control ambiental de la exposición a contaminantes químicos : exposición a formaldehído. [online] Trabajo fin de máster dirigido por Celia Prado Burguete. Cartagena: Universidad Politécnica de Cartagena, Facultad de Ciencias de la Empresa, 2013. 60 p. <http://repositorio.bib.upct.es/dspace/handle/10317/3628> [Consulta 22.11.2013]
RESUMEN DE LA AUTORA. Con el paso del tiempo se ha ido disponiendo de numerosas evidencias científicas en relación con los efectos para la salud del ser humano debidos a la inhalación de este compuesto químico. Son conocidos sus efectos irritantes, pero además, en los últimos años hay un creciente consenso, basado en estudios epidemiológicos, acerca de que el formaldehído provoca diversos tipos de cánceres, entre ellos, el de nasofaringe. La Agencia Internacional de Investigación del Cáncer clasificó al formaldehído como carcinógeno para los humanos en el año 2004. En el año 2011, se ha enviado una propuesta a la Agencia Europea de Sustancias y Preparados Químicos (ECHA) para que se revise la información sobre esta sustancia con vistas a su clasificación como carcinógeno a nivel europeo. En el caso de que se considere legalmente como un carcinógeno, le será de aplicación el RD 665/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo. En este RD se indica que, en el caso de que no pueda eliminarse completamente, la exposición de los trabajadores deberá ser tan baja como sea técnicamente posible. De esta forma, se hace necesario que se investigue sobre métodos de toma de muestra y análisis, que sean cada vez más precisos y cuyos límites de detección puedan alcanzar valores suficientemente bajos.
RESUM DE L'AUTORA. Amb el pas del temps s'ha anat disposant de nombroses evidències científiques en relació amb els efectes per a la salut del ser humà deguts a la inhalació d'aquest compost químic. Són coneguts els seus efectes irritants, però a més, en els últims anys hi ha un creixent consens, basat en estudis epidemiològics, sobre que el formaldehid provoca diversos tipus de càncers, entre ells, el de nasofaringe. L'Agència Internacional d'Investigació del Càncer va classificar al formaldehid com carcinogen per a l'humà l'any 2004. L'any 2011, s'ha enviat una proposta a l'Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics (ECHA) perquè es revise la informació sobre aquesta substància amb vista a la seua classificació com carcinogen a nivell europeu. En el cas que es considere legalment com un carcinogen, li serà aplicable el RD 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents cancerígens durant el treball. En aquest RD s'indica que, en el cas que no puga eliminar-se completament, l'exposició dels treballadors haurà de ser tan baixa com siga tècnicament possible. D'esta manera, es fa necessari que s'investigue sobre mètodes de presa de mostra i anàlisi, que siguen cada vegada més precisos i els límits de detecció del qual puguen aconseguir valors prou baixos.
Compartido con licencia Creative Commons BY-NC-ND 3.0 ES / Compartit amb llicència Creative Commons BY-NC-ND 3.0 ES
RESUMEN DE LA AUTORA. Con el paso del tiempo se ha ido disponiendo de numerosas evidencias científicas en relación con los efectos para la salud del ser humano debidos a la inhalación de este compuesto químico. Son conocidos sus efectos irritantes, pero además, en los últimos años hay un creciente consenso, basado en estudios epidemiológicos, acerca de que el formaldehído provoca diversos tipos de cánceres, entre ellos, el de nasofaringe. La Agencia Internacional de Investigación del Cáncer clasificó al formaldehído como carcinógeno para los humanos en el año 2004. En el año 2011, se ha enviado una propuesta a la Agencia Europea de Sustancias y Preparados Químicos (ECHA) para que se revise la información sobre esta sustancia con vistas a su clasificación como carcinógeno a nivel europeo. En el caso de que se considere legalmente como un carcinógeno, le será de aplicación el RD 665/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo. En este RD se indica que, en el caso de que no pueda eliminarse completamente, la exposición de los trabajadores deberá ser tan baja como sea técnicamente posible. De esta forma, se hace necesario que se investigue sobre métodos de toma de muestra y análisis, que sean cada vez más precisos y cuyos límites de detección puedan alcanzar valores suficientemente bajos.
RESUM DE L'AUTORA. Amb el pas del temps s'ha anat disposant de nombroses evidències científiques en relació amb els efectes per a la salut del ser humà deguts a la inhalació d'aquest compost químic. Són coneguts els seus efectes irritants, però a més, en els últims anys hi ha un creixent consens, basat en estudis epidemiològics, sobre que el formaldehid provoca diversos tipus de càncers, entre ells, el de nasofaringe. L'Agència Internacional d'Investigació del Càncer va classificar al formaldehid com carcinogen per a l'humà l'any 2004. L'any 2011, s'ha enviat una proposta a l'Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics (ECHA) perquè es revise la informació sobre aquesta substància amb vista a la seua classificació com carcinogen a nivell europeu. En el cas que es considere legalment com un carcinogen, li serà aplicable el RD 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents cancerígens durant el treball. En aquest RD s'indica que, en el cas que no puga eliminar-se completament, l'exposició dels treballadors haurà de ser tan baixa com siga tècnicament possible. D'esta manera, es fa necessari que s'investigue sobre mètodes de presa de mostra i anàlisi, que siguen cada vegada més precisos i els límits de detecció del qual puguen aconseguir valors prou baixos.
Compartido con licencia Creative Commons BY-NC-ND 3.0 ES / Compartit amb llicència Creative Commons BY-NC-ND 3.0 ES